Aprenentatge, educació escolar i construcció d’identitats
Estem vivint temps difícils en els quals augmenten els riscos de desigualtat i d’exclusió social. Temps en els quals les persones veuen desafiades les seves identitats i en els quals apareixen nous espais formatius fora de les institucions socialitzadores clàssiques. La migració, els mitjans de comunicació de l’era informàtica i audiovisual, les xarxes socials, etc., ens han obert multitud de possibilitats formatives, afavorint la creació d’un nou escenari en el qual han emergit nous contextos d’activitat i pràctiques que han facilitat, i que exigeixen, del domini de noves eines, habilitats i competències. Una característica d’aquests nous contextos d’activitat, molts d’ells derivats de l’ús de les tecnologies de la informació, és que l’aprenentatge ja no està localitzat (o no ho està exclusivament) en un sol context físic, temporal i institucional, sinó que es produeix en una gran varietat de contextos d’activitat (ja siguin físics o virtuals) i a través de múltiples agents educatius. Aquesta nova ecologia de l’aprenentatge, en la qual ens trobem immersos, planteja la necessitat d’un model d’educació distribuïda i interconnectada que està posant a prova la capacitat d’adaptació de les institucions educatives tradicionals, que han de respondre a la formació d’aprenents competents al llarg de les seves vides.
En un món complex com aquest, la identitat esdevé un assumpte capital per als països, les institucions educatives i les persones. La identitat es construeix a través de la participació en els diferents escenaris pels quals transitem, així com de la manera en què aprofitem les oportunitats i els recursos per a aprendre que aquests escenaris ens ofereixen. Tal com afirmen diversos autors, aprenentatge i identitat estan estretament relacionats entre si. D’aquesta manera, les identitats en general, i en particular la identitat d’aprenent, són enteses com a construccions híbrides i frontereres, i des del nostre punt de vista conformen les millors eines per a tractar d’establir continuïtats entre els diversos escenaris en els quals participem (contextos educatius, pràctiques escolars, comunitats, entorn d’amics/as, xarxes socials, etc.).
És a través de la participació de les persones en diferents activitats i contextos educatius on es (co)construeixen i re-
(co)construeixen múltiples identitats. En aquesta sessió debatrem sobre la identitat d’aprenent; una identitat íntimament relacionada amb els assoliments i fracassos futurs, que està en constant procés de reconstrucció, i que és producte de les relacions que establim amb uns altres. Aquest interès suposa analitzar el procés pel qual les persones arribem a donar sentit a la nostra participació en activitats d’aprenentatge mitjançant el reconeixement de nosaltres mateixos com a aprenents, i els valors i emocions que acompanyen aquest reconeixement. Això implica indagar també sobre temes afins, com la gestió d’aquestes identitats a l’aula, l’ajust de les ajudes pedagògiques, la connexió entre experiències d’aprenentatge dins i fora de l’escola, la re-definició del rol del professor i de l’alumne en aquesta nova ecologia de l’aprenentatge, i molts altres.
El propòsit d’aquesta sessió, dirigida a professors, investigadors i altres professionals de l’educació, és doncs el de reflexionar i compartir experiències (d’investigació i d’innovació docent) que ens permetin treballar en la línia d’afavorir continuïtats educatives entre l’escola i els aprenents, les seves famílies i les seves comunitats de referència. Es tracta de promoure trajectòries d’èxit que ajudin els estudiants a construir-se a si mateixos com a aprenents competents i al fet que desenvolupin noves identitats que els permetin aconseguir els seus projectes de vida tant personals com professionals. Comptarem amb 13 pòsters, vuit d’ells són projectes de recerca i cinc són projectes d’innovació docent. Tots, des de diferents òptiques i mirades, s’articulen entorn d’interessos que poden ser compartits i comuns. Alguns d’ells estan més centrats en revelar factors claus per a superar les discontinuïtats existents entre les pràctiques quotidianes dels estudiants i les de les institucions educatives formals i en tots els nivells educatius. Altres propostes estan més centrades en la problemàtica del fracàs i de l’abandó escolar i la seva relació amb la construcció de la identitat d’aprenent. I finalment, comptem també amb propostes referides a l’estudi dels processos de construcció identitària en contextos escolars i d’ensenyament superior.