Projecte Personae

//Projecte Personae
Projecte Personae2019-03-21T10:23:26+00:00

El desafiament de la personalització de l’aprenentatge escolar: principis, posicionaments i implementació en els centres educatius

 

En els últims anys, s’ha fet palesa la necessitat de fer front al fenomen de l’esvaïment del sentit de l’aprenentatge escolar que afecta a sectors cada vegada més amplis de l’alumnat, sobretot en els últims cursos de l’educació primària i en l’educació secundària, com a conseqüència dels canvis que s’han vingut produint en les últimes dècades en els paràmetres de l’aprenentatge humà. Aquests canvis han donat lloc a una nova ecologia de l’aprenentatge entre les característiques de la qual ocupa un lloc destacat la configuració de trajectòries personals d’aprenentatge.

El projecte El desafiament de la personalització de l’aprenentatge escolar: principis, posicionaments i implementació en els centres educatius té com a focus central estudiar un conjunt d’iniciatives i propostes de personalització de l’aprenentatge dirigides a reforçar el sentit que nens, adolescents i joves atribueixen als aprenentatges que duen a terme a les escoles i en els instituts.

El projecte El desafiament de la personalització de l’aprenentatge escolar: principis, posicionaments i i implementació en els centres educatius compta amb el suport del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, en el marc de la Convocatòria de Projectes I+D+I del Programa estatal de recerca, desenvolupament i innovació orientada als reptes de la societat”. Referència: EDU2017-82321-R.

Data d’inici: gener de 2018

Data de finalització: desembre de 2020

El projecte PERSONAE es planteja tres objectius:

  1. Documentar i analitzar els processos de canvi i transformació experimentats per un nombre reduït de centres d’educació primària i d’educació secundària que estan implementant proposades de personalització de l’aprenentatge escolar, seleccionades per la seva rellevància i interès i per les circumstàncies que concorren en els centres en els quals s’estan duent a terme.
  2. Analitzar i valorar els resultats de la implementació de les propostes de personalització de l’aprenentatge objecte d’estudi pel que fa a les experiències d’aprenentatge de l’alumnat participant, als aprenentatges que afirmen haver realitzat com a fruit d’aquestes experiències i al sentit que els atribueixen.
  3. Identificar el posicionament del professorat i de l’alumnat participant en la implementació de les propostes objecte d’estudi davant els principis bàsics de la personalització de l’aprenentatge, la seva concreció, la seva viabilitat i la seva idoneïtat per a promoure el sentit de l’aprenentatge escolar, i comparar-lo amb el posicionament d’una mostra de professors i alumnes pertanyents a centres amb característiques similars en els quals no s’han implementat ni s’estan implementant propostes de personalització.

Amb la finalitat d’aconseguir els objectius previstos, PERSONAE s’organitza en tres fases. Les dues primeres estan relacionades amb el seguiment de 8 pràctiques de personalització de l’aprenentatge desenvolupades en centres d’educació primària i d’educació secundària. La tercera i última fase expandeix el focus de la recerca a una mostra de professorat i alumnat de centres educatius amb característiques similars a les dels centres en els quals es duen a terme les dues fases precedents, excepte en el que concerneix el desenvolupament de pràctiques de personalització. Aquestes fases són:

Fase 1. Selecció de les pràctiques de personalització de l’aprenentatge objecte d’estudi i dels centres on es duen a terme. Seguiment del disseny, planificació i implementació de les pràctiques seleccionades.

  • Selecció dels 8 casos, procurant el major equilibri possible entre pràctiques i centres d’educació primària i pràctiques i centres d’educació secundària. Així mateix, s’assegurarà, com a criteris complementaris, que hi hagi centres educatius de titularitat pública i centres privats sostinguts amb fons públics entre els casos seleccionats.
  • Anàlisi de les informacions recaptades mitjançant tècniques d’anàlisis de contingut, anàlisi temàtica i anàlisi del discurs.

Fase 2. Experiències d’aprenentatge de l’alumnat participant en les propostes de personalització, aprenentatges resultants i sentit que els atribueixen

  • Recollida sistemàtica i periòdica d’informació mitjançant entrevistes individuals en profunditat a una mostra formada per un mínim de 48 alumnes participants en els vuit casos, a raó de 6 per cas.
  • Anàlisi i valoració de la informació recaptada sobre qüestions relacionades amb les experiències d’aprenentatge, les seves connexions i els aprenentatges associats.
  • Anàlisi i valoració de la informació recaptada sobre les formacions discursives utilitzades en la construcció de significats sobre si mateixos com a aprenentes associades a les experiències d’aprenentatge.

Fase 3. Posicionament del professorat i de l’alumnat davant els principis bàsics de la personalització de l’aprenentatge, la seva concreció, viabilitat, idoneïtat i condicions d’implementació

  • Aplicació d’un qüestionari a quatre mostres de professors i alumnes. Les dues primeres estaran formades respectivament per tot l’alumnat i tot el professorat participant en les vuit pràctiques de personalització, mentre que les dos següents es construiran ad hoc i estaran formades pel professorat i l’alumnat, respectivament, de vuit centres educatius amb característiques similars o semblants a les dels casos estudiats, excepte en el que concerneix a estar implementant o haver implementat propostes de personalització de l’aprenentatge escolar.

SINS CARDENER – Sant Joan de Vilatorrada – Barcelona

INS QUATRE CANTONS – Barcelona

INS CAL GRAVAT – Barcelona
INS CAL GRAVAT

I.E.S. Miguel Catalan – Coslada – Madrid

ESCOLA GARBÍ PERE VERGÉS – Badalona – Barcelona

ESCOLA RIERA DE RIBES – Sant Pere de Ribes – Barcelona

COLEGIO FUHEM – Monserrat – Madrid

C.E.I.P. ALBA PLATA – Cáceres

César Coll, coordinador general (Universitat de Barcelona)

Rubén Arriazu (Universidad de Extremadura)

Anna Engel (Universitat de Barcelona)

Mariana Largo (Universitat de Barcelona)

Elena Martín (Universidad Autónoma de Madrid)

Antonio Membrive (Universitat de Barcelona)

Iris Merino (Universitat de Barcelona)

Mara Nieto (Universidad Autónoma de Madrid)

Judith Oller (Universitat de Barcelona)

Ana Remesal (Universitat de Barcelona)

Mª José Rochera (Universitat de Barcelona)

Mariana Solari (Universidad de Extremadura)

Jaime Fauré (Universitat de Barcelona)

Camila Cáceres (estudiant del Màster Interuniversitari de Psicologia de l’Educació, MIPE)

Catalina Lizama (estudiant del Doctorat Interuniversitari de Psicologia de l’Educació, DIPE)

Natalia Silva (estudiant del Doctorat Interuniversitari de Psicologia de l’Educació, DIPE)

Sofía Adanovna Varona (estudiant del Màster Interuniversitari de Psicologia de l’Educació, MIPE)

Alexandra Villablanca (estudiant del Màster Interuniversitari de Psicologia de l’Educació, MIPE)

María Isabel Vizquerra (estudiant del Màster Interuniversitari de Psicologia de l’Educació, MIPE)