L’aprenentatge de la ciència i la tecnologia en l’era digital
En un món en constant transformació, i en el qual la ciència i la tecnologia ocupen un lloc destacat, els coneixements relatius al que s’ha anomenat STEAM (acrònim en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) precisen d’una atenció especial. A causa d’aquest dinamisme extrem, els constants avanços i la seva inclusió dins del currículum acadèmic representen un gran repte per als plans d’estudi de tota mena de centres educatius. Així doncs, des de l’etapa d’educació infantil fins als nivells educatius superiors tenim la difícil tasca de vertebrar una línia contínua que garanteixi, d’una banda, l’adquisició d’uns coneixements bàsics que tot ciutadà hauria de tenir, i per l’altra, l’adquisició de coneixements més avançats per a poder aconseguir un bon nivell en I+D.
Els continguts de ciència i tecnologia no haurien de desvincular-se del d’altres camps del coneixement, desactivant la clàssica distinció entre els sabers relatius a les ciències i les lletres o humanitats. Aquesta polarització del saber és la que trobem encara majoritàriament instal·lada a les aules. I és especialment en els nivells educatius inicials on urgeix dur a terme algun tipus d’actuació. D’aquesta manera, el ABP (aprenentatge basat en problemes), així com altres metodologies actives i transversals d’ensenyament i aprenentatge, està guanyant terreny enfront de metodologies on el protagonisme i rol de l’aprenent és més passiu. Aprofitar l’entorn immediat i familiar, un major grau d’activitats manipulatives i, en definitiva, una ciència i una tecnologia més pràctica i quotidiana incrementa la motivació i interès dels més joves perquè respon millor de manera clara i eficient a les seves inquietuds i necessitats.
L’aprenentatge de la ciència i de la tecnologia pot tenir una fi en si mateix o, senzillament, pot ser la via de transmissió per a arribar un altre tipus de coneixement o adquirir unes determinades capacitats. Podem doncs ensenyar tecnologia
o ensenyar amb tecnologia. És a dir, fer que aquesta sigui l’eina o la clau que ens faciliti l’adquisició de qualsevol tipus de competència.
És evident que cada vegada són més les iniciatives que últimament estan entrant progressivament a les aules. Des de l’optimització dels laboratoris en els centres educatius, els projectes de diversa índole (alguns d’iniciativa pròpia i altres impulsats institucionalment), trobades, interès creixents per àmbits com el de la robòtica, la creació d’aplicacions, vinculació amb centres del territori, etc. Però el camí a recórrer és encara molt llarg.
Un altre gran tema pendent és el de la participació de la dona en els estudis superiors relacionats amb ciència i tecnologia. En alguns d’ells la presència de la dona és anecdòtica i és urgent acabar amb el fals estereotip que les dones són de lletres i els homes de ciències.
Totes aquestes inquietuds es tradueixen i canalitzen en l’organització, des d’universitats i organitzacions vàries, d’iniciatives al voltant de les disciplines STEM. Congressos, seminaris i esdeveniments de tota mena destinats a reorientar i optimitzar actuacions encaminades al seu foment, especialment entre els més joves. Com per exemple, l’organització dels App Awards impulsat per M-Schools, per citar solament un exemple il·lustratiu.
En aquest marc, el propòsit d’aquesta sessió, dirigida tant a professorat de totes etapes educatives com a professionals d’administracions públiques, organitzacions i institucions relacionades amb el món de l’educació, és analitzar, compartir experiències, sensibilitzar i reflexionar sobre mesures i actituds que haurien d’adoptar-se per a millorar l’aprenentatge de i amb la ciència i la tecnologia que duen a terme els nostres joves.
Majó, F., Martínez, F., Mestre, M. i Roca, S. (2016). Dissenyar i construir un prototip de robot domèstic que faciliti la vida quotidiana als avis i àvies.
