Si l’objectiu final (de l’escola) no és formar una societat de persones que intentin ser bones persones, no m’interessa. Pensem que les persones que han planificat les grans crueltats del segle XX eren gent amb molta formació. Eren gent que podia llegir Kant i Heidegger el matí i a la tarda estar davant de les cambres de gas. A l’escola anem a fer-nos preguntes i conversar sobre el món. És l’únic espai obligatori que tenim. Cap altre servei general té caràcter obligatori, tret de serveis funeraris. També és un espai on ens podem equivocar sense por a ser sancionats. S’ha de fomentar també l’interès pel coneixement i, una cosa important, que els nens se sentin escoltats pels seus mestres. Perquè així aprenen millor. Però és important tenir present sempre quin model de persona estem ajudant a construir.  

 

Entrevista a Jaume Cela (Nació Digital)