Tecnologies digitals i trajectòries individuals d’aprenentatge

Des de l’inici de la web social les possibilitats ofertes per les tecnologies digitals no han fet més que créixer a mesura que s’han anat usant. Dispositius que es van inventar per a una determinada fi van acabar servint a objectius d’allò més variat. Els seus usuaris van saber trobar-los noves funcions a través de la pràctica continuada i de l’intercanvi d’informació entre ells; funcions que, d’altra banda, no van ser previstes pels seus inventors. Potser hagi estat el telèfon mòbil el dispositiu que més variacions ha arribat a adquirir al llarg de les dues últimes dècades d’aquest segle. El que inicialment es va pensar per a la comunicació entre persones, sense importar el lloc en què es trobessin, va passar a exercir els usos més variats i imprevistos: prendre fotografies, realitzar operacions bancàries o buscar informació (Wikipedia) i, a partir d’ella, adquirir i intercanviar coneixements amb altres usuaris. Una cosa similar ha succeït en el món de l’entreteniment en el que es ve coneixent com “ludificació” o “gamificació”. Els vídeo-jocs, que fins no fa molt era durament qüestionats pels apocalíptics de les tecnologies digitals, s’han convertit en eines per a individualitzar i personalitzar l’aprenentatge en potenciar la motivació, la concentració i l’esforç per part dels estudiants.

Gairebé tots els dispositius desenvolupats en el marc de les TIC han adquirit dimensions multifuncionals mitjançant l’ús creatiu dels seus usuaris. La seva projecció en el context educatiu ha creat immillorables condicions per a compartir experiències d’aprenentatge, aprofitant les seves possibilitats multimodals i la riquesa d’interaccions dins i fora de l’aula. L’era digital ha anat transformant progressivament les institucions educatives en derrocar els murs de l’aula que separaven a l’aprenent del “món de la vida”, permetent que entressin en l’espai d’aprenentatge la cultura i els usos de la comunitat de pertinença, així com els fons de coneixement que aquesta posseeix.

També ha tingut cabuda un món virtual, complementari al món quotidià, que empeny a l’interès de l’aprenent cap al llunyà i global. Així, l’ús de les tecnologies digitals ha anat

evolucionant per a reforçar les oportunitats d’aprenentatge en contextos més tradicionals -escola, família, institucions d’oci o culturals, etc.-, i també ha donat lloc a nous contextos d’activitat i d’aprenentatge, com les xarxes socials, els entorns i comunitats virtuals o els jocs en línia.

La nova ecologia de l’aprenentatge modificarà, si no l’ha modificat ja, la visió de professors i estudiants sobre el significat de l’educació en una nova realitat que és alhora tangible i virtual. La comunitat educativa haurà de comprendre que l’aprenentatge es projecta “al llarg de la vida”; però, també, que es produeix, i es produirà cada vegada més, “a l’ample de la vida”, és a dir, en una rica varietat de contextos d’activitat que va des del treball fins a la cultura i l’entreteniment en totes les seves formes. En la nova ecologia de l’aprenentatge cada aprenent trobarà noves oportunitats, experiències i recursos perquè pugui construir la seva trajectòria o recorregut d’aprenentatge partint de les seves necessitats i interessos, possibilitant d’aquesta manera el camí cap a la personalització de l’aprenentatge.

El propòsit d’aquesta sessió és reflexionar i compartir experiències de recerca i d’innovació docent que ens ajudin a avançar en la línia de comprendre i dissenyar situacions i activitats educatives que tinguin en compte els diversos contextos i activitats en les quals participen les persones, dins i fora de l’escola, i les experiències d’aprenentatge resultants, així com identificar els interessos que generen i els recursos i persones que poden constituir fonts d’ajuda per a l’aprenentatge. Ens proposem, a més, prestar una especial atenció al paper que poden jugar les tecnologies digitals de la informació i la comunicació en el desenvolupament de trajectòries o itineraris de personalització de l’aprenentatge escolar.

Bonet, A., Llovera, G. i Zapater, M. (2016). Assentant les bases per una educació personalitzada: De l´“1 dia una foto” al “Què necessitem per ser feliços?”.abstractposter

Buenaventura, M., Salvador, V., Goñi, M. i Morancho, L. (2016). El camí cap a la innovació a l’Institut Anna Gironella de Mundet.

abstractposter

Domeniconi, C., Hanna, E.S., Calcagno, S. e Misae, O. (2016). Ensino de leitura de textos com compreensão via software informatizado.

abstractposter

Grané, M., Cano, E. i Fernández-Ferrer, M. (2016). Feedforward: retroacció per millorar l’avaluació.

abstract poster

Hernández-León, E., Marco-Macarro, M. y Ramírez, J.D. (2016). Aprendizaje y Experiencia Estética. El papel de la Multimodalidad en Educación Superior.

abstractposter

Hortal, A., Martin, A., Llopart, M. y Esteban-Guitart, M. (2016). El proyecto CAMINS. El establecimiento de continuidades educativas entre la escuela, las familias y la comunidad.

abstractposter

Lacasa, P., Méndez, L., de la Fuente, J. & Manzur, K. (2016). Digital media as learning tools outside the classroom.

abstractposter

Largo, M., Membrive, A., Merino, I., Niño, S. y Engel, A. (2016). Razones de los estudiantes de primaria y de secundaria para participar en actividades fuera de la escuela.

abstractposter

Membrive, A., Merino, I., Largo, M., Pereira, M. y Oller, J. (2016). Experiencias de aprendizaje de niños y jóvenes en actividades mediadas por las TIC.

abstractposter

Tubio, T. (2016). Classcraft, experiència de PLE gamificat.

abstractposter

Para más informaciónContacta con nosotros

Bienvenido a BLE (Bridging Learning Experiences)

[contact-form-7 id=”1999″ title=”Formulario pie página”]